Estudi i simulació d'un node OBS

Es passa a donar unes poques idees generals sobre cadascun dels capítols de que constarà aquesta memòria; d’ aquesta manera el lector podrà tenir una idea més clara i global del conjunt. En el capítol 1 s’ explicaran els objectius que es pretenen assolir; tan l’ objectiu principal com els diversos objectius secundaris; aquests, però, igual d’ importants per a la demostració del primer. També ens servirà de guia sobre quins han estat els passos duts a terme. En el capítol 2 es farà una breu introducció sobre els orígens de la fibra òptica i quins són els àmbits d’ aplicació d’ aquesta. Permetrà al lector veure on es troba el node OXC i quina és la seva funció. En el capítol 3 es durà a terme un estudi de camp sobre l’ estructura d’ una xarxa de transport òptica; la distinció fonamental entre commutació de paquets i commutació de circuits, es veuran les arquitectures existents sobre fibra òptica i es justificarà el perquè de la investigació realitzada. En el capítol 4 es centrarà al lector en els aspectes d’ implementació de les diverses funcions i scripts fets amb MATLAB. S’ explicaran els detalls dels tres blocs centrals desenvolupats: Creació del node, Plotejat del node i Funció que implementa el node (algorisme que s’ ha desenvolupat). En aquest apartat també s’ explicarà quina és i com s’ utilitza la interfície gràfica implementada per al tractament de tot el conjunt. La interfície permet una gestió més àgil de tot el conjunt. En el capítol 5 es justificarà que el node OXC, segons l’ algorisme implementat, es comporta correctament. Per a fer això s’ han pensat un seguit de situacions que el node ha de resoldre de manera favorable. També es farà un estudi gràfic sobre aspectes rellevants d’ aquest. Finalment, en el capítol 6 s’ indicaran els objectius assolits i es proposaran les noves línies de recerca a seguir. Completarem la memòria amb la bibliografia utilitzada i els annexos, on s’ explicaran conceptes d’ implementació del node juntament amb el codi font generat

Geospatial queries on data collection using a common provenance model

Altres ajuts: Xavier Pons is the recipient of an ICREA Academia Excellence in Research Grant (2016-2020)Lineage information is the part of the metadata that describes "what", "when", "who", "how", and "where" geospatial data were generated. If it is well-presented and queryable, lineage becomes very useful information for inferring data quality, tracing error sources and increasing trust in geospatial information. In addition, if the lineage of a collection of datasets can be related and presented together, datasets, process chains, and methodologies can be compared. This paper proposes extending process step lineage descriptions into four explicit levels of abstraction (process run, tool, algorithm and functionality). Including functionalities and algorithm descriptions as a part of lineage provides high-level information that is independent from the details of the software used. Therefore, it is possible to transform lineage metadata that is initially documenting specific processing steps into a reusable workflow that describes a set of operations as a processing chain. This paper presents a system that provides lineage information as a service in a distributed environment. The system is complemented by an integrated provenance web application that is capable of visualizing and querying a provenance graph that is composed by the lineage of a collection of datasets. The International Organization for Standardization (ISO) 19115 standards family with World Wide Web Consortium (W3C) provenance initiative (W3C PROV) were combined in order to integrate provenance of a collection of datasets. To represent lineage elements, the ISO 19115-2 lineage class names were chosen, because they express the names of the geospatial objects that are involved more precisely. The relationship naming conventions of W3C PROV are used to represent relationships among these elements. The elements and relationships are presented in a queryable graph

Continuous symmetry and shape measures

Postprint (published version

W3C PROV to describe provenance at the dataset, feature and attribute levels in a distributed environment

Provenance, a metadata component referring to the origin and the processes undertaken to obtain a specific geographic digital feature or product, is crucial to evaluate the quality of spatial information and help in reproducing and replicating geospatial processes. However, the heterogeneity and complexity of the geospatial processes, which can potentially modify part or the complete content of datasets, make evident the necessity for describing geospatial provenance at dataset, feature and attribute levels. This paper presents the application of W3C PROV, which is a generic specification to express provenance records, for representing geospatial data provenance at these different levels. In particular, W3C PROV is applied to feature models, where geospatial phenomena are represented as individual features described with spatial (point, lines, polygons, etc.) and non-spatial (names, measures, etc.) attributes. This paper first analyses the potential for representing geospatial provenance in a distributed environment at the three levels of granularity using ISO 19115 and W3C PROV models. Next, an approach for applying the generic W3C PROV provenance model to the geospatial environment is presented. As a proof of concept, we provide an application of W3C PROV to describe geospatial provenance at the feature and attribute levels. The use case presented consists of a conflation of the U.S. Geological Survey dataset with the National Geospatial-Intelligence Agency dataset. Finally, an example of how to capture the provenance resulting from workflows and chain executions with PROV is also presented. The application uses a web processing service, which enables geospatial processing in a distributed system and allows to capture the provenance information based on the W3C PROV ontology at the feature and attribute levels

A provenance metadata model integrating ISO geospatial lineage and the OGC WPS : conceptual model and implementation

Nowadays, there are still some gaps in the description of provenance metadata. These gaps prevent the capture of comprehensive provenance, useful for reuse and reproducibility. In addition, the lack of automated tools for capturing provenance hinders the broad generation and compilation of provenance information. This work presents a provenance engine (PE) that captures and represents provenance information using a combination of the Web Processing Service (WPS) standard and the ISO 19115 geospatial lineage model. The PE, developed within the MiraMon GIS & RS software, automatically records detailed information about sources and processes. The PE also includes a metadata editor that shows a graphical representation of the provenance and allows users to complement provenance information by adding missing processes or deleting redundant process steps or sources, thus building a consistent geospatial workflow. One use case is presented to demonstrate the usefulness and effectiveness of the PE: the generation of a radiometric pseudo-invariant areas bench for the Iberian Peninsula. This remote-sensing use case shows how provenance can be automatically captured, also in a non-sequential complex flow, and its essential role in the automation and replication tasks in work with very large amounts of geospatial data

Cyclobutane-Containing Scaffolds as Useful Intermediates in the Stereoselective Synthesis of Suitable Candidates for Biomedical Purposes : Surfactants, Gelators and Metal Cation Ligands

Efficient and versatile synthetic methodologies are reported for the preparation of products that are suitable candidates to be used as surfactants, gelators for hydroxylic solvents or metal cation ligands, with potential use in several fields including biomedical applications. The common structural feature of all the synthesized products is the presence of a cis or trans-1,2- or cis-1,3-difunctionalized cyclobutane ring. In the two first cases, the key intermediates including enantiomerically pure 1,3-diamines and 1,3-amino alcohols have been prepared from β-amino acid derivatives obtained, in turn, from a chiral half-ester. This compound is also precursor of γ-amino esters. Furthermore, two kind of polydentate ligands have also been synthesized from a symmetric 1,5-diamine obtained from norpinic acid, which was easily prepared from commercial verbenone

Aportacions en el camp del Llinatge Geospacial en entorns distribuïts : de la captura a l'explotació

El llinatge geospacial es pot definir com aquella part de les metadades que descriu l'origen de les dades (essencialment fonts i processos emprats). Aquest té una reconeguda utilitat en la descoberta de dades, anàlisi de la qualitat i en la reproductibilitat de la informació geogràfica, entre d'altres beneficis. Malgrat l'existència de literatura científica i de models de dades ad hoc per representar-lo, la presència d'informació de llinatge a les metadades geospacials és en general encara escassa, i quan hi és present, no és completa. La hipòtesi principal d'aquesta tesi doctoral es basa en que l'absència força generalitzada d'informació de llinatge dins les metadades actua com a factor limitador en la interoperabilitat i la reproductibilitat de dades, processos i models geospacials tan en entorns científics com administratius. Davant d'aquest escenari, són necessàries investigacions que proposin nous mecanismes per potenciar una major incorporació de la informació del llinatge en les metadades geospacials. Aquesta tesi doctoral investiga, en primer lloc, les carències en les fases de representació, captura, emmagatzematge i visualització del llinatge. En segon lloc, proposa alternatives, tan a nivell teòric com aplicat, que potenciïn una millor descripció del llinatge alhora que incrementin la seva presència en les metadades. Finalment, planteja metodologies per augmentar-ne la seva utilitat tan en el context dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) com en entorns web distribuïts. Els capítols 2, 3, 4 i 6 fan propostes per millorar les capacitats dels models. En concret, el capítol 2 proposa una adaptació del model W3C PROV (model genèric per descriure el llinatge de tot tipus d'informació a la web) a les singularitats de la informació geogràfica i aprofitar les seves característiques per descriure el llinatge a nivell de conjunt d'informació, d'element geospacial i d'atribut. Els capítols 3 i 4 proposen l'ús combinat dels models de llinatge inclosos a la ISO 19115-1 i la ISO 19115-2 amb l'estàndard Web Processing Service (WPS) de l'Open Geospatial Consortium (OGC) per millorar-ne la completesa. Finalment, el capítol 6 emfatitza en la necessitat de representar i relacionar el llinatge de diversos conjunts de dades per maximitzar-ne els beneficis. Els capítols 3 i 4 presenten una eina anomenada Provenance Engine (PE). L'eina, implementada en el marc del programa de SIG i Teledetecció MiraMon, captura automàticament el llinatge de les execucions realitzades amb el programa. Eines que facilitin la interpretació del llinatge són necessàries i tenen un impacte directe en la seva comprensió i ús. En aquest sentit, el MiraMon permet visualitzar el llinatge com un seqüència de processos. Cada procés té una llista indentada amb tots els paràmetres utilitzats i les sortides generades. A més, el capítol 6 presenta un sistema alternatiu que proporciona i renderitza la informació de llinatge com un graf en un entorn distribuït. En darrer lloc, s'ha treballat en generar propostes que incrementin la utilitat del llinatge i aportin un valor afegit al seu ús. El capítol 5 estableix les bases teòriques per realitzar consultes sobre la informació de llinatge de dades de teledetecció per tal de rebre només aquells fragments de dades o processos que ens poden interessar en un moment determinat. Finalment, el capítol 6 amplia i complementa el capítol 5. En concret, presenta el disseny d'un sistema de consultes inserit en un navegador de mapes. El disseny permet presentar la informació de llinatge de diverses capes incloses en el navegador en una sola vista, veure les interaccions i fer comparacions de fluxos que han donat lloc als diversos conjunts de dades.El linaje geoespacial se puede definir como aquella parte de los metadatos que describe el origen de los datos (esencialmente fuentes y procesos utilizados). Este tiene una reconocida utilidad en el descubrimiento, análisis de la calidad y en la reproducibilidad de la información geográfica, entre otros beneficios. A pesar de la existencia de literatura científica y de modelos de representación ad hoc, la presencia de información de linaje en los metadatos geoespaciales es en general todavía escasa, y cuando está presente, no es completa. La hipótesis principal de esta tesis doctoral se basa en que la ausencia generalizada de información de linaje dentro de los metadatos geoespaciales actúa como factor limitador en la interoperabilidad y la reproducibilidad de datos, procesos y modelos geoespaciales tanto en entornos científicos como administrativos. Ante este escenario, son necesarias investigaciones que propongan nuevos mecanismos para potenciar una mayor incorporación de la información del linaje en los metadatos geoespaciales. Con este fin, esta tesis doctoral investiga, en primer lugar, las carencias en las fases de representación, captura, almacenamiento y visualización del linaje. En segundo lugar, propone alternativas, tanto a nivel teórico como aplicado, que potencien una mejor descripción del linaje a su vez que incrementen su presencia en los metadatos. Finalmente, plantea metodologías para aumentar su utilidad tanto en el contexto de los Sistemas de Información Geográfica (SIG) como en entornos web distribuidos. Los capítulos 2, 3, 4 y 6 realizan propuestas para mejorar las capacidades de los modelos. En concreto, el capítulo 2 propone una adaptación del modelo W3C PROV (modelo genérico para describir el linaje de todo tipo de información en la web) a las singularidades de la información geográfica y aprovechar sus características para describir el linaje a nivel de conjunto de datos, de elemento geoespacial y de atributo. Los capítulos 3 y 4 proponen el uso combinado de los modelos de linaje incluidos en la ISO 19115-1 y la ISO 19115-2 con el estándar Web Processing Service (WPS) del Open Geospatial Consortium (OGC) para mejorar su completitud. Finalmente, el capítulo 6 enfatiza en la necesidad de representar y relacionar el linaje de distintos conjuntos de datos con el objetivo de maximizar los beneficios que nos aporta. Los capítulos 3 y 4 presentan una herramienta llamada Provenance Engine (PE). La herramienta, implementada en el marco del programa de SIG y Teledetección MiraMon, captura automáticamente el linaje de las ejecuciones realizadas con el programa. Herramientas que faciliten la interpretación del linaje son necesarias y tienen un impacto directo en su comprensión y uso. En este sentido, el MiraMon permite visualizar el linaje como una secuencia de procesos. Cada proceso tiene una lista indentada con todos los parámetros utilizados y las salidas generadas. Además, el capítulo 6 presenta un sistema alternativo que proporciona y renderiza la información de linaje como un grafo en un entorno distribuido. En último lugar, se ha trabajado para generar propuestas que incrementen la utilidad del linaje y aporten valor añadido a su uso. El capítulo 5 establece las bases teóricas para realizar consultas sobre la información del linaje de datos de teledetección con el objetivo de recibir sólo aquellos fragmentos de datos o procesos que nos pueden interesar en un momento determinado. Finalmente, el capítulo 6 amplía y complementa el capítulo 5. En concreto, presenta el diseño de un sistema de consultas insertado en un navegador de mapas. El sistema permite presentar la información de linaje de distintos conjuntos de datos incluidos en el navegador en una sola vista, ver las interacciones y hacer comparaciones de los flujos que han dado lugar a los distintos conjuntos de datos.Geospatial lineage can be defined as the part of metadata that describes the origin of the data (in essence, sources and processes used). Its usefulness has been recognized in data discovery, quality assessment, and reproducibility of geographic information. Despite the existence of scientific literature and data models to represent it, the presence of lineage information in geospatial metadata is generally still scarce, and when present, this is not comprehensive enough. The main hypothesis of this PhD is based on the evidence the absence of lineage information in geospatial metadata acts as a barrier for the interoperability and reproducibility of data, processes and geospatial models, in both scientific and administrative environments. In this scenario, a further research is needed in order to propose new mechanisms to promote a greater incorporation of lineage information into geospatial metadata. Firstly, this PhD investigates the deficiencies in the phases of representation, capture, storage and visualization of the lineage information. Secondly, it proposes alternatives, both at theoretical and practical level, that promote a better description of lineage to increase its presence in the metadata. Finally, it proposes methodologies to increase its usefulness in both, in the context of Geographic Information Systems (GIS) as well as in distributed web environments. Chapters 2, 3, 4, and 6 make proposals to improve the capabilities of the models. Specifically, chapter 2 proposes an adaptation of the W3C PROV model (a generic model to describe the lineage of all types of information on the web) to the particularities of geographic information in order to describe lineage at layer, feature and attribute level. Chapters 3 and 4 propose the combination of the lineage models included in ISO 19115-1 and ISO 19115-2 with Web Processing Service (WPS) standard from the Open Geospatial Consortium (OGC) to improve the completeness of the lineage data model. Finally, chapter 6 emphasizes the need to represent and relate the lineage of different datasets to maximize benefits. Chapters 3 and 4 present a tool called Provenance Engine (PE). The tool, developed in the framework of MiraMon GIS and Remote Sensing software, captures automatically the lineage of executions performed by MiraMon. Tools to enhance the interpretation of lineage are necessary as has a direct impact on its understanding and usefulness. In this sense, MiraMon allows to visualize lineage as an indented sequence of processes including all parameters used and the outputs generated. In addition, chapter 6 presents a system that provides and renders lineage information as a graph in a distributed web environment. Finally, some proposals have been formulated to increase the usefulness and provide an added value to lineage. Chapter 5 sets a theoretical basis for querying lineage information on remote sensing data in order to receive only those fragments of data or processes that we are interested on. Finally, chapter 6 expands and complements the work presented in chapter 5. Specifically, it provides the design of a query system embedded within a map browser that allows presenting lineage information of some layers included in the browser in a single view, as well as compare the workflows executed to generate the different datasets

Aportacions en el camp del Llinatge Geospacial en entorns istribuïts: de la captura a l’explotació

El llinatge geospacial es pot definir com aquella part de les metadades que descriu l’origen de les dades (essencialment fonts i processos emprats). Aquest té una reconeguda utilitat en la descoberta de dades, anàlisi de la qualitat i en la reproductibilitat de la informació geogràfica, entre d’altres beneficis. Malgrat l’existència de literatura científica i de models de dades ad hoc per representar-lo, la presència d’informació de llinatge a les metadades geospacials és en general encara escassa, i quan hi és present, no és completa. La hipòtesi principal d’aquesta tesi doctoral es basa en que l’absència força generalitzada d’informació de llinatge dins les metadades actua com a factor limitador en la interoperabilitat i la reproductibilitat de dades, processos i models geospacials tan en entorns científics com administratius. Davant d’aquest escenari, són necessàries investigacions que proposin nous mecanismes per potenciar una major incorporació de la informació del llinatge en les metadades geospacials. Aquesta tesi doctoral investiga, en primer lloc, les carències en les fases de representació, captura, emmagatzematge i visualització del llinatge. En segon lloc, proposa alternatives, tan a nivell teòric com aplicat, que potenciïn una millor descripció del llinatge alhora que incrementin la seva presència en les metadades. Finalment, planteja metodologies per augmentar-ne la seva utilitat tan en el context dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) com en entorns web distribuïts. Els capítols 2, 3, 4 i 6 fan propostes per millorar les capacitats dels models. En concret, el capítol 2 proposa una adaptació del model W3C PROV (model genèric per descriure el llinatge de tot tipus d’informació a la web) a les singularitats de la informació geogràfica i aprofitar les seves característiques per descriure el llinatge a nivell de conjunt d’informació, d’element geospacial i d’atribut. Els capítols 3 i 4 proposen l’ús combinat dels models de llinatge inclosos a la ISO 19115-1 i la ISO 19115-2 amb l’estàndard Web Processing Service (WPS) de l’Open Geospatial Consortium (OGC) per millorar-ne la completesa. Finalment, el capítol 6 emfatitza en la necessitat de representar i relacionar el llinatge de diversos conjunts de dades per maximitzar-ne els beneficis. Els capítols 3 i 4 presenten una eina anomenada Provenance Engine (PE). L’eina, implementada en el marc del programa de SIG i Teledetecció MiraMon, captura automàticament el llinatge de les execucions realitzades amb el programa. Eines que facilitin la interpretació del llinatge són necessàries i tenen un impacte directe en la seva comprensió i ús. En aquest sentit, el MiraMon permet visualitzar el llinatge com un seqüència de processos. Cada procés té una llista indentada amb tots els paràmetres utilitzats i les sortides generades. A més, el capítol 6 presenta un sistema alternatiu que proporciona i renderitza la informació de llinatge com un graf en un entorn distribuït. En darrer lloc, s’ha treballat en generar propostes que incrementin la utilitat del llinatge i aportin un valor afegit al seu ús. El capítol 5 estableix les bases teòriques per realitzar consultes sobre la informació de llinatge de dades de teledetecció per tal de rebre només aquells fragments de dades o processos que ens poden interessar en un moment determinat. Finalment, el capítol 6 amplia i complementa el capítol 5. En concret, presenta el disseny d’un sistema de consultes inserit en un navegador de mapes. El disseny permet presentar la informació de llinatge de diverses capes incloses en el navegador en una sola vista, veure les interaccions i fer comparacions de fluxos que han donat lloc als diversos conjunts de dades.El linaje geoespacial se puede definir como aquella parte de los metadatos que describe el origen de los datos (esencialmente fuentes y procesos utilizados). Este tiene una reconocida utilidad en el descubrimiento, análisis de la calidad y en la reproducibilidad de la información geográfica, entre otros beneficios. A pesar de la existencia de literatura científica y de modelos de representación ad hoc, la presencia de información de linaje en los metadatos geoespaciales es en general todavía escasa, y cuando está presente, no es completa. La hipótesis principal de esta tesis doctoral se basa en que la ausencia generalizada de información de linaje dentro de los metadatos geoespaciales actúa como factor limitador en la interoperabilidad y la reproducibilidad de datos, procesos y modelos geoespaciales tanto en entornos científicos como administrativos. Ante este escenario, son necesarias investigaciones que propongan nuevos mecanismos para potenciar una mayor incorporación de la información del linaje en los metadatos geoespaciales. Con este fin, esta tesis doctoral investiga, en primer lugar, las carencias en las fases de representación, captura, almacenamiento y visualización del linaje. En segundo lugar, propone alternativas, tanto a nivel teórico como aplicado, que potencien una mejor descripción del linaje a su vez que incrementen su presencia en los metadatos. Finalmente, plantea metodologías para aumentar su utilidad tanto en el contexto de los Sistemas de Información Geográfica (SIG) como en entornos web distribuidos. Los capítulos 2, 3, 4 y 6 realizan propuestas para mejorar las capacidades de los modelos. En concreto, el capítulo 2 propone una adaptación del modelo W3C PROV (modelo genérico para describir el linaje de todo tipo de información en la web) a las singularidades de la información geográfica y aprovechar sus características para describir el linaje a nivel de conjunto de datos, de elemento geoespacial y de atributo. Los capítulos 3 y 4 proponen el uso combinado de los modelos de linaje incluidos en la ISO 19115-1 y la ISO 19115-2 con el estándar Web Processing Service (WPS) del Open Geospatial Consortium (OGC) para mejorar su completitud. Finalmente, el capítulo 6 enfatiza en la necesidad de representar y relacionar el linaje de distintos conjuntos de datos con el objetivo de maximizar los beneficios que nos aporta. Los capítulos 3 y 4 presentan una herramienta llamada Provenance Engine (PE). La herramienta, implementada en el marco del programa de SIG y Teledetección MiraMon, captura automáticamente el linaje de las ejecuciones realizadas con el programa. Herramientas que faciliten la interpretación del linaje son necesarias y tienen un impacto directo en su comprensión y uso. En este sentido, el MiraMon permite visualizar el linaje como una secuencia de procesos. Cada proceso tiene una lista indentada con todos los parámetros utilizados y las salidas generadas. Además, el capítulo 6 presenta un sistema alternativo que proporciona y renderiza la información de linaje como un grafo en un entorno distribuido. En último lugar, se ha trabajado para generar propuestas que incrementen la utilidad del linaje y aporten valor añadido a su uso. El capítulo 5 establece las bases teóricas para realizar consultas sobre la información del linaje de datos de teledetección con el objetivo de recibir sólo aquellos fragmentos de datos o procesos que nos pueden interesar en un momento determinado. Finalmente, el capítulo 6 amplía y complementa el capítulo 5. En concreto, presenta el diseño de un sistema de consultas insertado en un navegador de mapas. El sistema permite presentar la información de linaje de distintos conjuntos de datos incluidos en el navegador en una sola vista, ver las interacciones y hacer comparaciones de los flujos que han dado lugar a los distintos conjuntos de datos.Geospatial lineage can be defined as the part of metadata that describes the origin of the data (in essence, sources and processes used). Its usefulness has been recognized in data discovery, quality assessment, and reproducibility of geographic information. Despite the existence of scientific literature and data models to represent it, the presence of lineage information in geospatial metadata is generally still scarce, and when present, this is not comprehensive enough. The main hypothesis of this PhD is based on the evidence the absence of lineage information in geospatial metadata acts as a barrier for the interoperability and reproducibility of data, processes and geospatial models, in both scientific and administrative environments. In this scenario, a further research is needed in order to propose new mechanisms to promote a greater incorporation of lineage information into geospatial metadata. Firstly, this PhD investigates the deficiencies in the phases of representation, capture, storage and visualization of the lineage information. Secondly, it proposes alternatives, both at theoretical and practical level, that promote a better description of lineage to increase its presence in the metadata. Finally, it proposes methodologies to increase its usefulness in both, in the context of Geographic Information Systems (GIS) as well as in distributed web environments. Chapters 2, 3, 4, and 6 make proposals to improve the capabilities of the models. Specifically, chapter 2 proposes an adaptation of the W3C PROV model (a generic model to describe the lineage of all types of information on the web) to the particularities of geographic information in order to describe lineage at layer, feature and attribute level. Chapters 3 and 4 propose the combination of the lineage models included in ISO 19115-1 and ISO 19115-2 with Web Processing Service (WPS) standard from the Open Geospatial Consortium (OGC) to improve the completeness of the lineage data model. Finally, chapter 6 emphasizes the need to represent and relate the lineage of different datasets to maximize benefits. Chapters 3 and 4 present a tool called Provenance Engine (PE). The tool, developed in the framework of MiraMon GIS and Remote Sensing software, captures automatically the lineage of executions performed by MiraMon. Tools to enhance the interpretation of lineage are necessary as has a direct impact on its understanding and usefulness. In this sense, MiraMon allows to visualize lineage as an indented sequence of processes including all parameters used and the outputs generated. In addition, chapter 6 presents a system that provides and renders lineage information as a graph in a distributed web environment. Finally, some proposals have been formulated to increase the usefulness and provide an added value to lineage. Chapter 5 sets a theoretical basis for querying lineage information on remote sensing data in order to receive only those fragments of data or processes that we are interested on. Finally, chapter 6 expands and complements the work presented in chapter 5. Specifically, it provides the design of a query system embedded within a map browser that allows presenting lineage information of some layers included in the browser in a single view, as well as compare the workflows executed to generate the different datasets.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografi

Estudi i simulació d'un node OBS

Es passa a donar unes poques idees generals sobre cadascun dels capítols de que constarà aquesta memòria; d’ aquesta manera el lector podrà tenir una idea més clara i global del conjunt. En el capítol 1 s’ explicaran els objectius que es pretenen assolir; tan l’ objectiu principal com els diversos objectius secundaris; aquests, però, igual d’ importants per a la demostració del primer. També ens servirà de guia sobre quins han estat els passos duts a terme. En el capítol 2 es farà una breu introducció sobre els orígens de la fibra òptica i quins són els àmbits d’ aplicació d’ aquesta. Permetrà al lector veure on es troba el node OXC i quina és la seva funció. En el capítol 3 es durà a terme un estudi de camp sobre l’ estructura d’ una xarxa de transport òptica; la distinció fonamental entre commutació de paquets i commutació de circuits, es veuran les arquitectures existents sobre fibra òptica i es justificarà el perquè de la investigació realitzada. En el capítol 4 es centrarà al lector en els aspectes d’ implementació de les diverses funcions i scripts fets amb MATLAB. S’ explicaran els detalls dels tres blocs centrals desenvolupats: Creació del node, Plotejat del node i Funció que implementa el node (algorisme que s’ ha desenvolupat). En aquest apartat també s’ explicarà quina és i com s’ utilitza la interfície gràfica implementada per al tractament de tot el conjunt. La interfície permet una gestió més àgil de tot el conjunt. En el capítol 5 es justificarà que el node OXC, segons l’ algorisme implementat, es comporta correctament. Per a fer això s’ han pensat un seguit de situacions que el node ha de resoldre de manera favorable. També es farà un estudi gràfic sobre aspectes rellevants d’ aquest. Finalment, en el capítol 6 s’ indicaran els objectius assolits i es proposaran les noves línies de recerca a seguir. Completarem la memòria amb la bibliografia utilitzada i els annexos, on s’ explicaran conceptes d’ implementació del node juntament amb el codi font generat

Llinatge geoespacial en entorns distribuïts

En l'àmbit de les Tecnologies d'Informació Geoespacial (TIG) es treballa amb grans quantitats de dades provinents de diferents orígens i que es processen en entorns distribuïts, al núvol. Investigadors de la UAB i del CREAF proposen nous mecanismes per tal de descriure i retenir, en aquest tipus d'entorns, el llinatge de les dades, és a dir, les metadades que descriuen les seves fonts i els processos que donen lloc a cada capa d'informació.En el ámbito de las Tecnologías de Información Geoespacial (TIG) se trabaja con grandes cantidades de datos procedentes de diferentes orígenes y que se procesan en entornos distribuidos, en la nube. Investigadores de la UAB proponen nuevos mecanismos para describir y retener, en este tipo de entornos, el linaje de los datos, es decir, los metadatos que describen sus fuentes y los procesos que dan lugar a cada capa de información